Hay días en los que el mar se enfurece,arranca las piedras de la orilla y las arroja de nuevo a la playa
inquieto, salvaje, sonoro.
Las olas repiten su juego:
se empujan,
se alcanzan,
se engullen
y ensalzan airadas.
Se hinchan y alzan
sus crestas erguidas,
explotan y ceden en incansable danza
esparciendo el olor de pulpos y cangrejos.
Cuando pasa la tempestad y el viento amaína
queda un mar inquieto,
resplandeciente, esmeralda,
quedan los ecos de espuma y sal,
queda un aroma de fondo a mariscos y algas.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarMerhaba Maria !
ResponderEliminar...parlant de la Mar, de La Mar nostra, que és aquest μεσόγειος, l'akdeniz i el Mare Nostrum vull, com no, sumar-m'hi amb retalls de cançons (poemes) que d'ella en porten l'alè, l'esperit i un mos d e s'ànima...(al cap i al la fi, homenatges del petit humà...)
On la mar era una benedicció (Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία)
i eren una glòria en el camp els bels,(κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα)
avui a les drassanes carreguen camions (τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία)
de cossos buits, ferros,xapes metàl.liques i marrecs”.(άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.)
El malson de Persèfone(Ο εφιάλτης της περσεφόνης )
de Nikos Gatsos i Manos Hadjidakis
“La bonança del meu port
és eterna com la mort:
vine, vine, vine...
Cançó de la sirena
de Miquel dels Sants Oliver. Maria del Mar Bonet
Ets l'alegria i el dolor de la meua vida. (Ömrümün sevinci hüznü sendedir)
El meu destí està en la teua profunditat blava. (Alnımın yazısı mavi derinliktedir).
Aquest desig és la nostàlgia del meu cor.
(Hasretin içimde derin bir sızı).
Mai ens allunyis del teu vent i de la teua sal.(Yelinden tuzundan ayırma bizi).
Mediterrània, Mediterrània
(Akdeniz Akdeniz)
de Zülfü Livaneli
“Al Cemevi els homes prenen te.
Un gos regurgita i les papallones cauen per penya-segats entre el fum,
espès fum del teu tabac.
Les estrelles de mar segueixen immòbils
i un reflexe intens perfora la maregassa”
(Meu)
Una abraçada i salut !
(I també gràcies per les boniques fotos i aquesta tempesta de versos que, bufant bufant-los (com màgia de Posidó) li donen a la nostra mar unes onades més, uns sospirs més per sumar-li, desde els nostres anhels, mil anys de vida i d'història).
Qué fotos más hermosas! Y la canción muy chula, el texto es de canción?
ResponderEliminarBisous!
Enric, bon vespre
ResponderEliminarM´agradat molt lletgir el teu comentari. El mar te una atracció especial i vida propia, i belleça, sobretot molta belleça.
Gràcies per la teva aportació i aquesta varietat de versos.
un abraç
María
Hola Talia, no, el texto no es el de la canción. El texto de la canción es el siguiente:
ResponderEliminarVigila el mar,
que la pluja no és teva
i el sol enlluerna a poc a poc.
Vigila el mar,
que la boira t'esbulla
i el vent plora el record.
Vigila el mar,
que l'ocell ja no canta
i els terrats s'han cobert de brutor.
Vigila el mar,
que les cales són preses
i els pins callen la cançó.
Vigila el mar,
que els teus ja no tornen
i naus estranyes
omplen el teu port.
y en español:
Vigila el mar,
que la lluvia no es tuya
y el sol deslumbra poco a poco.
Vigila el mar,
que la boira te enreda
y el viento llora el recuerdo.
Vigila el mar,
que el pájaro ya no canta
y las azoteas se han cubierto de suciedad
Vigila el mar,
que las calas están tomadas
y los pinos callan la canción.
Vigila el mar,
que los tuyos ya no vuelven
y naves extrañas llenan tu puerto.
un abrazo
María
Gracias por poner la letra. Un besito y feliz primavera!
ResponderEliminar